diff options
Diffstat (limited to 'ca-es/go-ca.html.markdown')
| -rw-r--r-- | ca-es/go-ca.html.markdown | 464 |
1 files changed, 464 insertions, 0 deletions
diff --git a/ca-es/go-ca.html.markdown b/ca-es/go-ca.html.markdown new file mode 100644 index 00000000..99f0d393 --- /dev/null +++ b/ca-es/go-ca.html.markdown @@ -0,0 +1,464 @@ +--- +name: Go +category: language +language: Go +lang: ca-es +filename: learngo-ca.go +contributors: + - ["Sonia Keys", "https://github.com/soniakeys"] + - ["Christopher Bess", "https://github.com/cbess"] + - ["Jesse Johnson", "https://github.com/holocronweaver"] + - ["Quint Guvernator", "https://github.com/qguv"] + - ["Jose Donizetti", "https://github.com/josedonizetti"] + - ["Alexej Friesen", "https://github.com/heyalexej"] + - ["Clayton Walker", "https://github.com/cwalk"] + - ["Leonid Shevtsov", "https://github.com/leonid-shevtsov"] +translators: + - ["Xavier Sala", "http://github.com/utrescu"] +--- + +Go es va crear degut a la necessitat de fer la feina ràpidament. No segueix +la darrera tendència en informàtica, però és la nova forma i la més ràpida de +resoldre problemes reals. + +Té conceptes familiars de llenguatges imperatius amb tipat estàtic. És ràpid +compilant i ràpid al executar, afegeix una forma fàcil d'entedre de +concurrència per CPUs de diferents núclis i té característiques que ajuden en +la programació a gran escala. + +Go té una gran llibreria de funcions estàndard i una comunitat d'usuaris +entusiasta. + +```go +// Comentari d'una sola línia +/* Comentari +multilínia */ + +// La clausula `package` apareix sempre a sobre de cada fitxer de codi font. +// Quan es desenvolupa un executable en comptes d'una llibreria el nom que +// s'ha de fer servir de `package` ha de ser 'main'. +package main + +// `import` es fa servir per indicar quins paquets de llibreries fa servir +// aquest fitxer. +import ( + "fmt" // Un paquet de la llibreria estàndard de Go. + "io/ioutil" // Les funcions ioutil de io + m "math" // La llibreria de matemàtiques que es referenciarà com a m. + "net/http" // Si, un servidor web! + "os" // funcions per treballar amb el sistema de fitxers + "strconv" // Conversions de cadenes +) + +// La definició d'una funció. `main` és especial. És el punt d'entrada per +// l'executable. Tant si t'agrada com si no, Go fa servir corxets. +func main() { + // Println imprimeix una línia al canal de sortida. + // Es qualifica amb el nom del paquet, fmt. + fmt.Println("Hola món!") + + // Crida a una altra funció dins d'aquest paquet. + mesEnllaDeHola() +} + +// Els paràmetres de les funcions es posen dins de parèntesis. +// Els parèntesis fan falta encara que no hi hagi cap paràmetre. +func mesEnllaDeHola() { + var x int // Declaració d'una variable. + // S'han de declarar abans de fer-les servir. + x = 3 // Assignació d'una variable + // Hi ha una forma "Curta" amb := + // Descobreix el tipus, declara la variable i li assigna valor. + y := 4 + sum, prod := learnMultiple(x, y) // La funció retorna dos valors. + fmt.Println("sum:", sum, "prod:", prod) // Sortida simple. + aprenTipus() // < y minuts, aprèn més! +} + +/* <- comentari multilínia +Les funcions poden tenir paràmetres i (multiples!) valors de retorn. +Aquí `x`, `y` són els argumens i `sum` i `prod` són els valors retornats. +Fixa't que `x` i `sum` reben el tipus `int`. +*/ +func learnMultiple(x, y int) (sum, prod int) { + return x + y, x * y // Retorna dos valors. +} + +// Alguns tipus incorporats i literals. +func aprenTipus() { + // Normalment la declaració curta et dóna el que vols. + str := "Learn Go!" // tipus string + + s2 := `Un tipus cadena "normal" pot tenir +salts de línia.` // El mateix tipus + + // literals Non-ASCII literal. El tipus de Go és UTF-8. + g := 'Σ' // El tipus rune, és un àlies de int32 conté un caràcter unicode. + + f := 3.14195 // float64, un número de 64 bits amb coma flotant IEEE-754. + c := 3 + 4i // complex128, representat internament amb dos float64. + + // Sintaxi amb var i inicialitzadors. + var u uint = 7 // Sense signe, però depèn de la mida com els int. + var pi float32 = 22. / 7 + + // Conversió de tipus amb declaració curta. + n := byte('\n') // byte és un àlies de uint8. + + // Les taules tenen mida fixa en temps de compilació. + var a4 [4]int // Taula de 4 enters inicialitzats a zero. + a3 := [...]int{3, 1, 5} // Taula inicialitzada amb tres elements + // amb els valors 3, 1, i 5. + + // Els "Slices" tenen mida dinàmica. Tant les taules com els "slices" + // tenen avantatges però és més habitual que es facin servir slices. + s3 := []int{4, 5, 9} // Compara amb a3. Aquí no hi ha els tres punts + s4 := make([]int, 4) // Crea un slice de 4 enters inicialitzats a zero. + var d2 [][]float64 // Només es declara però no hi ha valors. + bs := []byte("a slice") // Sintaxi de conversió de tipus. + + // Com que són dinàmics es poden afegir valors nous als slices. + // Per afegir-hi elements es fa servir el mètode append(). + // El primer argument és l'slice en el que s'afegeix. + // Sovint ell mateix com aquí sota. + s := []int{1, 2, 3} // Un slice amb tres elements. + s = append(s, 4, 5, 6) // Ara s tindrà tres elements més + fmt.Println(s) // El resultat serà [1 2 3 4 5 6] + + // Per afegir un slice dins d'un altre en comptes de valors atòmics + // S'hi pot passar una referència a l'altre slice o un literal acabat + // amb tres punts, que vol dir que s'ha de desempaquetar els elements + // i afegir-los a "s" + s = append(s, []int{7, 8, 9}...) // El segon argument és un slice + fmt.Println(s) // El resultat ara és [1 2 3 4 5 6 7 8 9] + + p, q := aprenMemoria() // Declara p i q com a punters de int. + fmt.Println(*p, *q) // * segueix el punter fins a trobar els valors + + // Els "Mapes" són taules dinàmiques associatives com els hash o els + // diccionaris d'altres llenguatges. + m := map[string]int{"tres": 3, "quatre": 4} + m["un"] = 1 + + // En Go les variables que no es fan servir generen un error. + // El subratllat permet fer servir una variable i descartar-ne el valor. + _, _, _, _, _, _, _, _, _, _ = str, s2, g, f, u, pi, n, a3, s4, bs + // És útil per descartar algun dels valors retornats per una funció + // Per exemple, es pot ignorar l'error retornat per os.Create amb la idea + // de que sempre es crearà. + file, _ := os.Create("output.txt") + fmt.Fprint(file, "Així es pot escriure en un fitxer") + file.Close() + + // La sortida compta com a ús d'una variable. + fmt.Println(s, c, a4, s3, d2, m) + + aprenControlDeFluxe() // Tornem. +} + +// A diferència d'altres llenguatges les funcions poden retornar valors amb +// nom. Assignant un nom al valor retornat en la declaració de la funció +// permet retornar valors des de diferents llocs del programa a més de posar +// el return sense valors +func aprenRetornAmbNoms(x, y int) (z int) { + z = x * y + return // el retorn de z és implícit perquè ja té valor +} + +// Go té un recollidor de basura. +// Té punters però no té aritmetica de punters +// Es poden cometre errors amb un punter a nil però no incrementant-lo. +func aprenMemoria() (p, q *int) { + // Els valors retornats p i q són punters a un enter. + p = new(int) // Funció per reservar memòria + // A la memòria ja hi ha un 0 per defecte, no és nil. + s := make([]int, 20) // Reserva un bloc de memòria de 20 enters. + s[3] = 7 // Assigna un valor a un d'ells. + r := -2 // Declare una altra variable local. + return &s[3], &r // & agafa l'adreça d'un objecte. +} + +func expensiveComputation() float64 { + return m.Exp(10) +} + +func aprenControlDeFluxe() { + // Els "If" necessiten corxets però no parèntesis. + if true { + fmt.Println("ja ho hem vist") + } + // El format del codi està estandaritzat amb la comanda "go fmt." + if false { + // Pout. + } else { + // Gloat. + } + // Si cal encadenar ifs és millor fer servir switch. + x := 42.0 + switch x { + case 0: + case 1: + case 42: + // Els case no "passen a través" no cal "break" per separar-los. + /* + Per fer-ho hi ha una comanda `fallthrough`, mireu: + https://github.com/golang/go/wiki/Switch#fall-through + */ + case 43: + // No hi arriba. + default: + // La opció "default" és opcional + } + // El 'for' tampoc necessita parèntesis, com el 'if'. + // Les variables dins d'un bloc if o for són local del bloc. + for x := 0; x < 3; x++ { // ++ is a statement. + fmt.Println("iteració", x) + } + // x == 42. + + // L'única forma de fer bucles en Go és el 'for' però té moltes variants. + for { // bucle infinit. + break // És una broma!. + continue // No hi arriba mai. + } + + // Es fa servir "range" per iterar a una taula, un slice, un mapa + // o un canal. + // range torna un valor (channel) o dos (array, slice, string o map). + for key, value := range map[string]int{"un": 1, "dos": 2, "tres": 3} { + // Per cada parell del mapa imprimeix la clau i el valor. + fmt.Printf("clau=%s, valor=%d\n", key, value) + } + // Si només cal el valor es pot fer servir _ + for _, name := range []string{"Robert", "Bill", "Josep"} { + fmt.Printf("Hola, %s\n", name) + } + + // Es pot usar := per declarar i assignar valors i després + // comprovar-lo y > x. + if y := expensiveComputation(); y > x { + x = y + } + // Les funcions literals són closures + xBig := func() bool { + return x > 10000 // Referencia a x declarada sobre el switch. + } + x = 99999 + fmt.Println("xBig:", xBig()) // cert + x = 1.3e3 // x val 1300 + fmt.Println("xBig:", xBig()) // fals. + + // A més les funcions poden ser definides i cridades com a arguments per + // una funció sempre que: + // a) La funció es cridi inmediatament (), + // b) El tipus del resultat sigui del tipus esperat de l'argument. + fmt.Println("Suma i duplica dos números: ", + func(a, b int) int { + return (a + b) * 2 + }(10, 2)) // Es crida amb els arguments 10 i 2 + // => Suma i duplica dos números: 24 + + // Quan el necessitis t'agradarà que hi sigui + goto love +love: + + aprenFabricaDeFuncions() // func que retorna func és divertit(3)(3) + aprenDefer() // Revisió ràpida d'una paraula clau. + aprendreInterficies() // Bon material properament! +} + +func aprenFabricaDeFuncions() { + // Les dues seguents són equivalents, però la segona és més pràctica + fmt.Println(sentenceFactory("dia")("Un bonic", "d'estiu!")) + + d := sentenceFactory("dia") + fmt.Println(d("Un bonic", "d'estiu!")) + fmt.Println(d("Un tranquil", "de primavera!")) +} + +// Els decoradors són habituals en altres llenguatges. +// Es pot fer el mateix en Go amb funcions literals que accepten arguments. +func sentenceFactory(mystring string) func(before, after string) string { + return func(before, after string) string { + return fmt.Sprintf("%s %s %s", before, mystring, after) // nou string + } +} + +func aprenDefer() (ok bool) { + // Les comandes marcades amb defer s'executen després de que la funció + // hagi acabat. + defer fmt.Println("Les comandes defer s'executen en ordre invers (LIFO).") + defer fmt.Println("\nAquesta és la primera línia que s'imprimeix") + // Defer es fa servir gairebé sempre per tancar un fitxer, en el moment + // en que acaba el mètode. + return true +} + +// Defineix Stringer com un tipus interfície amb el mètode String(). +type Stringer interface { + String() string +} + +// Defineix una estrutura que conté un parell d'enters, x i y. +type parell struct { + x, y int +} + +// Defineix un mètode de l'estructura parell. Ara parell implementa Stringer. +func (p parell) String() string { // p és anomenat el "receptor" + // Sprintf és una funció del paquet fmt. + // Fa referència als camps de p. + return fmt.Sprintf("(%d, %d)", p.x, p.y) +} + +func aprendreInterficies() { + // La sintaxi de claus es pot fer servir per inicialitzar un "struct". + // Gràcies a := defineix i inicialitza p com un struct 'parell'. + p := parell{3, 4} + fmt.Println(p.String()) // Es crida al mètode de p. + var i Stringer // Declara i de tipus Stringer. + i = p // parell implementa Stringer per tant és vàlid. + // Es pot cridar el mètode String() igual que abans. + fmt.Println(i.String()) + + // Les funcions de fmt criden a String() per aconseguir una representació + // imprimible d'un objecte. + fmt.Println(p) // Treu el mateix d'abans. Println crida el mètode String. + fmt.Println(i) // Idèntic resultat + + aprendreParamentesVariables("Aquí", "estem", "aprenent!") +} + +// Les funcions poden tenir paràmetres variables. +func aprendreParamentesVariables(myStrings ...interface{}) { + // Itera per cada un dels valors dels paràmetres + // Ignorant l'índex de la seva posició + for _, param := range myStrings { + fmt.Println("paràmetre:", param) + } + + // Passa el valor de múltipes variables com a paràmetre. + fmt.Println("parametres:", fmt.Sprintln(myStrings...)) + + aprenControlErrors() +} + +func aprenControlErrors() { + // ", ok" Es fa servir per saber si hi és o no. + m := map[int]string{3: "tres", 4: "quatre"} + if x, ok := m[1]; !ok { // ok serà fals perquè 1 no està en el mapa. + fmt.Println("no hi és") + } else { + fmt.Print(x) // x seria el valor, si no estés en el mapa. + } + // Un valor d'error donarà més informació sobre l'error. + if _, err := strconv.Atoi("no-int"); err != nil { // _ descarta el valor + // imprimeix 'strconv.ParseInt: intenta convertir "non-int": + // syntaxi invalida' + fmt.Println(err) + } + // Es tornarà a les interfícies més tard. Mentrestant, + aprenConcurrencia() +} + +// c és un canal (channel), una forma segura de comunicar objectes. +func inc(i int, c chan int) { + c <- i + 1 // <- és l'operador "envia" quan un canal està a l'esquerra. +} + +// Es pot fer servir inc per incrementar un número de forma concurrent. +func aprenConcurrencia() { + // La funció make es pot fer servir per crear slices, mapes i canals. + c := make(chan int) + // S'inicien tres goroutines. + // Els números s'incrementaran de forma concurrent, En paral·lel + // si la màquina on s'executa pot fer-ho i està correctament configurada. + // Tots tres envien al mateix canal. + go inc(0, c) // go és la comanda que inicia una nova goroutine. + go inc(10, c) + go inc(-805, c) + // Llegeix tres resultats del canal i els imprimeix. + // No es pot saber en quin ordre arribaran els resultats! + fmt.Println(<-c, <-c, <-c) // Canal a la dreta <- és l'operador "rebre" + + cs := make(chan string) // Un altre canal que processa strings. + ccs := make(chan chan string) // Un canal de canals string. + go func() { c <- 84 }() // Inicia una goroutine i li envia un valor. + go func() { cs <- "paraula" }() // El mateix però amb cs. + // Select té una sintaxi semblant a switch però amb canals. + // Selecciona un cas aleatòriament dels que poden comunicar-se. + select { + case i := <-c: // El valor rebit pot ser assignat a una variable, + fmt.Printf("és un %T", i) + case <-cs: // O es pot descartar + fmt.Println("és un string") + case <-ccs: // Canal buit, no preparat per la comunicació. + fmt.Println("no ha passat.") + } + // Quan arribi aquí s'haurà agafat un valor de c o bé de cs. Una de les + // goroutines iniciades haurà acabat i l'altra romandrà bloquejada. + + aprenProgramacioWeb() // Go ho fa. Tu vols fer-ho. +} + +// Una funció del paquet http inicia un servidor web. +func aprenProgramacioWeb() { + + // El primer paràmetre de ListenAndServe és l'adreça on escoltar + // i el segon és una interfície http.Handler. + go func() { + err := http.ListenAndServe(":8080", pair{}) + fmt.Println(err) // no s'han d'ignorar els errors + }() + + requestServer() +} + +// Es converteix "parell" en un http.Handler només implementant el +// mètode ServeHTTP. +func (p parell) ServeHTTP(w http.ResponseWriter, r *http.Request) { + // Serveix dades en el http.ResponseWriter. + w.Write([]byte("Has après Go en Y minuts!")) +} + +func requestServer() { + resp, err := http.Get("http://localhost:8080") + fmt.Println(err) + defer resp.Body.Close() + body, err := ioutil.ReadAll(resp.Body) + fmt.Printf("\nEl servidor diu: `%s`", string(body)) +} +``` + +## Més informació + +L'arrel de tot en Go és la web oficial [official Go web site] +(http://golang.org/). Allà es pot seguir el tutorial, jugar interactivament +i llegir molt més del que hem vist aquí.En el "tour", +[the docs](https://golang.org/doc/) conté informació sobre com escriure codi +net i efectiu en Go, comandes per empaquetar i generar documentació, i +història de les versions. + +És altament recomanable llegir La definició del llenguatge. És fàcil de llegir +i sorprenentment curta (com la definició del llenguatge en aquests dies). + +Es pot jugar amb codi a [Go playground](https://play.golang.org/p/tnWMjr16Mm). +Prova de fer canvis en el codi i executar-lo des del navegador! Es pot fer +servir [https://play.golang.org](https://play.golang.org) com a [REPL](https://en.wikipedia.org/wiki/Read-eval-print_loop) per provar coses i codi +en el navegador sense haver d'instal·lar Go. + +En la llista de lectures pels estudiants de Go hi ha +[el codi font de la llibreria estàndard](http://golang.org/src/pkg/). +Ampliament comentada, que demostra el fàcil que és de llegir i entendre els +programes en Go, l'estil de programació, i les formes de treballar-hi. O es +pot clicar en un nom de funció en [la documentació](http://golang.org/pkg/) +i veure'n el codi! + +Un altre gran recurs per aprendre Go és +[Go by example](https://gobyexample.com/). + +Go Mobile afegeix suport per plataformes mòbils (Android i iOS). Es poden +escriure aplicacions mòbils o escriure llibreries de paquets de Go, que es +poden cridar des de Java (android) i Objective-C (iOS). +Comproveu la [Go Mobile page](https://github.com/golang/go/wiki/Mobile) per +més informació. |